Filosofar desde abajo para asaltar los cielos… Presentación de una antología de Francisco Fernández Buey

Presentación del libro:

FILOSOFAR DESDE ABAJO. ANTOLOGÍA DE FRANCISCO FERNÁNDEZ BUEY

Edición de Jordi Mir y Víctor Ríos Intervendrán los editores de la antología y salvador López Arnal

Lunes 26 de mayo, 18:45 h. BIBLIOTECA SINGUERLÍN (Plaça Sagrada Família, S/N)

Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) (Metro línea 9, al lado de la parada SINGUERLÍN)

Mapa

 

 

Descargar Índice y texto “La Constitución que yo votaría…” Filosofardesdeabajopresentación

Entrevista a Jordi Mir Garcia sobre la antología

 

En esta antología se recogen textos en los que Francisco Fernández Buey se muestra combativo y preocupado por analizar los retos a los que tenemos que hacer frente como sociedad, defendiendo la importancia de pensar históricamente y de conocer el pasado del que provenimos. Desde los escritos de intervención en la prensa o en presentaciones hasta los trabajos críticos, su discurso aborda los conflictivos conceptos ideológicos, científicos y culturales que organizan el problemático sentido de nuestras sociedades. Su pasión por Latinoamérica, y su labor promotora de la interculturalidad y la interdisciplinariedad, se manifiestan en una escritura que aspira a superar las limitaciones derivadas de los compartimentos estancos y las miradas especializadas. Este filosofar desde abajo supone todo un esfuerzo argumental por establecer el marco de lo que llamó una “tercera cultura”, consciente de la imposibilidad de transformar el mundo sin conocer su complejidad y las diferentes naturalezas de los términos como se piensa.

 

FRANCISCO FERNANDEZ BUEY (Palencia 1943- Barcelona 2012) Formado en Filosofía y Letras en la Universidad de Barcelona durante los duros años de la dictadura franquista, siempre empleó su trabajo académico como un puente de intercambio entre los movimientos sociales y las investigaciones sobre las sociedades capitalistas. Discípulo de Manuel Sacristán, impulsó la creación del Sindicato Democrático de Estudiantes en 1965, dos años después de haber ingresado en el Partido Socialista Unificado de Cataluña. Durante la década de los setenta participó en la fundación de diferentes proyectos y revistas fundamentales de la historia política y cultural de España, como Materiales y mientras tanto, además de colaborar en la emblemática El Viejo Topo. Sus trabajos sobre Gramsci resultan esenciales para el conocimiento del pensador marxista italiano. En la década de los noventa escribe su obra más importante: las ideas para un racionalismo bien temperado en La ilusión del método (1991); una introducción a los nuevos movimientos sociales en Redes que dan libertad (1994); una crítica de las políticas de destrucción del otro en La barbarie (1995); una radical reflexión sobre la dominación española de América en La gran perturbación (1995) y materiales para un programa ecosocialista en Ni tribunos (1996). Su dedicación a la divulgación reflexiva sobre los clásicos le llevó a escribir varios textos sobre Marx, Lenin y Einstein, y a fundar, en 1998, la colección Clásicos del Pensamiento Crítico. http://www.catarata.org/libro/mostrar/id/914

 

Més informació a:

http://www.upf.edu/moviments

https://www.facebook.com/groups/colectiusentitcomu

 

La incidència dels moviments socials: per a què han servit les lluites socials?

La incidència dels moviments socials: per a què han servit les lluites socials?

Aquest és un taller preparat des del CEMS per compartir, tothom que hi vulgui participar, experiències, reflexions, projectes… Tenim algunes preguntes que ens interessen: Quin és l’impacte que té l’actuació dels moviments socials? Què aconsegueixen? Són capaços de canviar lleis? De derrocar governs? De canviar les persones que participen en la mobilització? De canviar les persones que la reben? D’originar canvis culturals? La nostra societat seria la mateixa sense la mobilització dels anys seixanta i setanta? Les mobilitzacions actuals què estan aconseguint? Què es podria fer per aconseguir la incidència que busquen els moviments socials en el demà proper? I estem oberts a totes les que es vulguin plantejar i provar de contestar.

Aula     4.1

Dissabte 12 de 16-18h

Més informació a  http://fscat.blog.pangea.org/ ; centre.moviments [@] upf.edu ; @moviments_

Els moviments socials com a constructors d’un relat contrahegemònic: del 0’7% al 15M… Que ha passat els darrers 30 anys?

Els moviments socials com a constructors d’un relat contrahegemònic: del 0’7% al 15M passant pels moviments alterglobalització. Que ha passat els darrers 30 anys?

Aquest taller s’ha pensat a partir de dues intervencions centrals:

Arcadi Oliveres: amb perspectiva històrica, un repàs dels grans èxits i fracassos dels moviments socials a casa nostra. 0,7%, Guerra d’Irak,… encerts i fracassos, aprenentatges i decepcions, etc.

David Fernàndez: des d’una visió més recent, com a implicat també en els primers FSCat i des de diferents mobilitzacions, en clau personal i vivencial, quin paper juguen ara els moviments socials? Són capaços de construir un relat contrahegemònic? Com es viu també ara “el carrer” des de la perspectiva institucional?

Després hi haurà un torn d’intervencions pels comentaris, les preguntes, el debat…  (30 minuts) I es tancarà amb un recull d’allò tractat.

Horari: Dissabte 12 d’abril, de 12h a 14h
Aula 113 – pati de lletres

Més informació a http://fscat.blog.pangea.org/

El CEMS col·labora en l’organització del taller desenvolupada per Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia

Un altre món possible, ja s’està construint #FSCAT2014

Els propers 11, 12 i 13 d’abril tindrà lloc a la seu de Plaça Universitat de la UB, la quarta edició del Fòrum Social Català-FSCat. Amb la defensa dels drets socials bàsics, a Catalunya i arreu, com a teló de fons, compta amb l’adhesió de més de 100 col·lectius, organitzacions, plataformes i moviments, que s’han donat cita en 72 espais diferents de treball, entre tallers autogestionats, conferències i taules rodones.

Nascut set anys després del primer Fòrum Social Mundial – que va néixer com a rèplica altermundista al Fòrum econòmic de Davos-, el FsCat es celebra cada dos anys, des del 2008, i constitueix un espai de trobada de multitud d’activistes que continuen treballant per fer un altre món possible. El FSCat rebutja el capitalisme agressiu, les polítiques neoliberals i vol posar la persona al centre del sistema polític i econòmic. Per al Comitè organitzador, la gran varietat i riquesa de propostes d’aquest any posa de manifest el moment d’efervescència social i política del país, i la voluntat de coordinació entre elles.

El FsCat no només es celebra a Barcelona: l’edició gironina va tenir lloc el passat dissabte 5 d’abril. A Barcelona l’acte d’obertura, divendres 11 d’abril, comptarà amb la participació de Gabriela Serra, activista històrica dels moviments socials catalans i Ada Colau, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que parlaran sobre l’articulació local-global de les diferents lluites socials. Serà moderada per Rita Marzoa, periodista i responsable del programa “Solidaris” de  Catalunya Ràdio. Posteriorment, es farà un passi del documental “Libre te quiero”, particular visió del director Basilio Martin Patino sobre el 15M.

El dissabte 12 d’abril es desenvoluparan els 72 tallers, conferencies i taules rodones, distribuïts segons els eixos temàtics de “Desobediències, resistències i crítiques”, “Constituint sobiranies, construint democràcies” i “Experiències alternatives”. Com a espai d’articulació local i internacional que és, al FSCat hi seran presents algunes de les últimes i més innovadores iniciatives de radicalització democràtica i transparència com el Multireferèndum, els Observatoris Ciutadans Municipals o el Parlament Ciutadà, i participaran plataformes d’arreu el territori com l’Assemblea de Docents de les Illes o Escola Valenciana. El FSCat comptarà també amb Regies Quartier i activistes internacionals com Marcos Arruda, economista i educador brasileny i un dels impulsors del Fòrum Social Mundial o el veneçolà Andrés Antillano.

Per finalitzar, diumenge 13 d’abril tindrà lloc a plaça Catalunya (sembla que es canvia a Pg. Lluís Companys de Barcelona) una Assemblea de Moviments Socials oberta a la participació de tothom, amb l’objectiu d’elaborar una declaració final i construir una agenda comuna de mobilitzacions per als propers dos anys.

Més informació: Enric Pons / 604187560 / comunicacio@forumsocialcatala.cat
Programa: www.forumsocialcatala.cat
Fòrum Social Mundial: http://www.forumsocialmundial.org.br/index.php?cd_language=1
TWITTER: @FSCat2014
FACEBOOK: Fòrum Social Català

 

Los desaparecidos de México ¿Dónde están y cómo empezar a buscarlos? Seminario con Alejandro Vélez (12/11)

Aprovechando la visita a Europa de Alejandro Vélez, investigador académico y activista en favor de los derechos humanos, hemos organizado un seminario el próximo martes 12 de noviembre

de 9 a 11 de la mañana. Con la visita de Alejandro Vélez tenemos la oportunidad de conocer de primera mano el trabajo que se está realizando en México ante el drama de los desaparecidos en la actualidad.

Aquí dejamos algunos materiales por si pueden ser de interés:

http://nuestraaparenterendicion.com/

http://www.mexicosocial.org/index.php/colaboradores/colaboraciones-especiales/item/383-por-solidaridad

http://www.simonrobins.com/missing/disappearances-mexicos-dirty-war-beyond/

http://www.simonrobins.com/missing/beginning-narco-linked-disappearances-mexico/
http://www.simonrobins.com/missing/responding-victims-needs-mexico/
http://www.simonrobins.com/missing/scale-nature-missing-problem-mexico/

Martes 12 de noviembre de 9 a 11h

Aula 40.254 (Edificio Roger de Llúria, Campus Ciutadella)

Universitat Pompeu Fabra

Ramon Trias Fargas, 25-27

Barcelona

“Para la tercera cultura”. Presentación del libro de Francisco Fernández Buey

. 

Martes, 22 de octubre de 2013, 19:30 h

Ateneu Barcelonès , c/ Canuda 6, Sala Verdaguer

Intervendrán:

Alicia García Ruiz, profesora en el Master de Pensamiento Contemporáneo y Tradición Clásica de la Universitat de Barcelona

Salvador López Arnal, catedrático de filosofía de secundaria, profesor-tutor de Matemáticas en la UNED y profesor de informática de ciclos formativos en el Instituto Puig Castellar

Jordi Mir Garcia, profesor de la Facultad de Humanidades de la Universitat Pompeu Fabra

Jorge Riechmann, profesor titular de Filosofía Moral en la Universidad Autónoma de Madrid

“Perspectives” per a l’anàlisi, la reflexió i la lluita popular

Dijous 17 de desembre es presenta Perspectives, una publicació que neix amb voluntat anual de pensament i anàlisi crítica per a l’acció. És editada per EspaiFàbrica. La presenten com una eina per a la reflexió, la definició de les línies de confrontació i la identificació dels reptes als que caldrà que els moviments socials i polítics donin resposta. Aquest 2013 es presenta el primer número i és desitjable que en vinguin molts més. En aquesta ocasió podem trobar aportacions dedicades a l’economia, l’educació, la sanitat, el sindicalisme, el populisme punitiu, el sobiranisme, el feminisme, l’habitatge…   S’ha intentat que les persones que participen a la publicació siguin protagonistes dels debats i les lluites actuals…Més informació.

La presentació de la publicació serà aquest dijous 17 d’octubre a Can Batlló (Mapa) amb la presència de Manel Lopez, Maria Rodó, Jordi Martí, Gemma Ubasart, Albano Dante, Jordi Mir, Pau Llonch, Silvia Alberich, Jaume Asens, Isabel Vallet i un membre d’Enconstrucció (Plataforma de treballadores de Telefònica). Més informació.

Perspectives ens pot ajudar a conèixer, pensar, dialogar, debatre, acordar i actuar . Objectius imprescindibles en la nostra realitat actual. Necessitem Perspectives i continuar avançant.

Entre lo real y lo virtual, el trabajo de los movimientos sociales en el contexto de la guerra contra el narco en México – Seminario

Aunque no lo parezca, México vive uno de los períodos más crudos de su historia. Las estadísticas oficiales admiten 75,000 homicidios y 25,000 desapariciones acumuladas en un período de 6 años.  Las noticias sobre la espiral de violencia en México han empezado a permear en las redacciones internacionales pero las notas que suelen aparecer normalmente tienen que ver con hechos horribles sin un contextualización adecuada del conflicto. Tampoco se suele mencionar la resistencia que desde la sociedad civil se está plantando ante este complicado escenario. El seminario que planteamos tratará de llenar esos huecos y pondrá en contexto “la guerra contra el narco” en México y los esfuerzos  que se están gestando desde la sociedad civil.

A càrrec de:

LOLITA BOSCH @LolitaBosch , novel·lista, periodista i fundadora i coordinadora del col·lectiu Nuestra Aparente Rendición

ALEJANDRO VÉLEZ SALAS @Rincondescorchy , investigador postdoctoral de la Universitat Autònoma Metropolitana – Xochimilco i editor del portal del col·lectiu Nuestra Aparente Rendición

Presenta: JORDI MIR @llambordes, CEMS – UPF

DIA: Dijous 2 de maig del 2013
HORA: 12.00 hores
LLOC:  Aula 40.012 (edifici Roger de Llúria)
Campus de la Ciutadella
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Ramon Trias Fargas, 25.
08005 Barcelona

contacte: centre.moviments[a]upf.edu

Amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del DIUE de la Generalitat de Catalunya (Grup de Recerca del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, núm. Expedient 2009 SGR 1035)

La universitat en crisi i la nova rebel·lió estudiantil – Debat

Debat obert sobre la situació a la universitat i el moviment estudiantil i universitari

Participants:

– Quim Arrufat, diputat al parlament de Catalunya per la CUP-AE @QuimArrufat

– Oscar Blanco, membre l’Assemblea del campus de Poblenou de la UPF i de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista @oscaarblanco623

– Miguel Urban, investigador i un dels autors De la nueva miseria. La universidad en crisis y la nueva rebelión estudiantil @MiguelUrban

– Jordi Mir Garcia, professor de filosofia moral i política a la UPF i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials @llambordes

Dilluns 22 d’abril, 13h.

Universitat Pompeu Fabra

Campus Ciutadella – Edifici Roger de Llúria

Aula 40.012

Sobre escraches, construcción de democracia y diferentes tipos de violencia

En noviembre de 2008 la revista Viento Sur presentaba un número preparado por Enric Prat con un conjunto de artículos pensados para proporcionar análisis y reflexiones sobre la violencia y la no-violencia, y sobre diferentes tipos de acción que desarrolladas por los movimientos sociales. Me propuso participar y pensé en trabajar sobre los escarches en Argentina una iniciativa de la que había tenido oportunidad de conocer algunos de sus impulsores y me despertaba gran interés por diversos motivos. Hoy el escrache como repertorio de actuación de la movilización social se ha hecho especialmente presente en el debate público con motivo de una campaña impulsada por la Plataforma de Afectados por la Hipoteca:

http://afectadosporlahipoteca.com/category/propuestas-pah/escrache/

Dejo aquí el texto que escribí en aquel momento «Escraches: justicia popular y construcción de la ciudadanía en Argentina» por si puede servir para la reflexión y el debate. La revista entera se puede descargar aquí http://vientosur.info/articulosabiertos/vs_0101.pdf  (p.64-72)

Para conocer como el escrache se ha convertido en tendencia en los últimos días, conviene leer «‘Escrache’, la paraula de moda» http://www.emdicjoao.com/?p=505 de João França

ESCRACHES: JUSTICIA POPULAR Y CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA EN ARGENTINA

Escrachar es poner en evidencia, revelar en público, hacer aparecer la cara de una persona que pretende pasar desapercibida. A la impunidad jurídica se une la impunidad social garantizada por el desconocimiento de la identidad de aquellas personas que sustentaron la dictadura en Argentina. Pero esta impunidad social puede desaparecer al ser identificado. La sociedad está cambiando, hoy ya hay quien quiere denunciarlas y quienes las rechazarán por lo que fueron, porque no se han retractado y porque la justicia no ha actuado. Hacer justicia en contra del poder judicial. La práctica del escrache surgió con esta voluntad. No se trataba de una manifestación reivindicativa más. La acción podía ser transformadora por ella misma. La manifestación también tiene esta capacidad, pero en la mayoría de prácticas concretas ha dejado de serlo, se ha convertido en una procesión más.